Avui en dia la majoria som conscients que educar en sexualitat a les nostres criatures és important, ja que la sexualitat és un component essencial per la construcció de la nostra personalitat. Aquesta, està present des del moment en què naixem, i es va construint a partir d’un procés d’aprenentatge, de manera que una correcta educació sexual serà bàsica per al nostre desenvolupament.
Quan parlem d’educació sexual no ens referim només a donar informació sobre relacions sexuals, sinó que inclou tota una part emocional, d’acceptació i coneixement del propi cos, de respecte a la intimitat, de confiança en un mateix, de responsabilitat sobre la pròpia salut i responsabilitat afectiva, etc.
En aquest procés d’aprenentatge la família hi té un paper clau, però la majoria de les famílies ens trobem que no disposem de models a seguir de com fer una adequada educació sexual, de com parlar obertament de sexualitat amb els nostres fills i filles, ja que el tabú que suposa aquesta temàtica s’ha anat transmetent de generació en generació.
Ara bé, hem de tenir present que l’educació sexual que proporcionem com a pares i mares és constant, sigui de forma intencionada o no, perquè els infants aprenen tant del que es diu com del que no es diu. Som els seus referents, els seus models a seguir, i de manera explícita o implícita, a partir de les nostres actituds i comportaments, els anem transmetent una sèrie de normes, valors, criteris i conductes relacionades amb la seva sexualitat.
Per tal de donar una petita ajuda a totes aquelles famílies que es puguin sentir perdudes a l’hora de parlar amb naturalitat amb els seus fills i filles, us deixo 7 aspectes a tenir en compte:
No esquivar cap pregunta. Si ens fan una pregunta sobre sexualitat, sempre els hauríem de respondre, perquè si no els estarem reforçant el tabú i els estarem donant la idea que d’aquest tema no es pot parlar. És important que sàpiguen que estem disponibles per resoldre els seus dubtes (si no probablement trobaran altres formes de solucionar-los, i és fàcil que la informació que obtinguin no sigui la més adequada).
Respondre sense mentir. A l’hora de resoldre els seus dubtes no ens podem inventar històries per sortir del pas (com per exemple la cigonya que porta els bebès). La informació distorsionada no els ajudarà en aquest procés de formació de la seva sexualitat.
Buscar la informació necessària. De vegades mentim o esquivem les preguntes perquè no en sabem la resposta o perquè en aquell moment no sabem com explicar-ho. No passa res, els comuniquem que ara mateix no sabem com contestar i ens comprometem a pensar la resposta i reprendre el tema en un altre moment. O bé podem buscar conjuntament la informació, de manera que també aprendran a extreure la informació adequada quan els faci falta.
Aprofitar els moments adequats. Si no ens fan preguntes, no cal que ens esperem, podem aprofitar tots aquells moments idonis per treure nosaltres el tema amb naturalitat. Per exemple, mentre ens dutxem podem aprofitar per parlar-los de totes les parts del cos. Si hi ha un naixement o embaràs a la família els podem explicar com es conceben els bebès. Si a la TV apareix alguna escena relacionada amb la sexualitat, és un bon moment per dir-los allò que creiem que han de saber. Evidentment, adaptant la informació al seu nivell.
Anomenar cada part del cos pel seu nom. El penis es diu penis i la vulva es diu vulva. Si fem servir eufemismes o posem sobrenoms graciosos estem ridiculitzant els genitals, contribuint a fer-los tabú, i marcarem una diferència respecte la resta de parts del cos, a les quals ens referim a elles pel seu nom. I és més, si tenim una filla, no ens limitarem a explicar-li que aquí hi té la vulva, perquè com que no se la podrà veure, serà important deixar-li un mirall perquè ho pugui fer: explicar-li quina és cada part, que pugui veure quina forma té la seva (ja que totes les vulves són diferents), i que pugui acceptar i normalitzar des de ben petita aquesta part del cos.
Normalitzar que els infants es toquin els genitals. Si alguna vegada veiem el nostre fill/a tocant-se els genitals, no els podem renyar ni castigar, però tampoc cal felicitar-los. Hem de normalitzar la conducta de tocar-se i poder-ho parlar tranquil·lament amb ell/a. Explicar-los que tocar-se no és dolent, però que forma part de la nostra intimitat i que per això no es pot fer davant d’altra gent. Els infants repeteixen les conductes que els agraden, i entre elles n'és el plaer físic. Per ells/es els genitals no tenen res de diferent de les altres part del cos, som nosaltres els que sexualitzem les seves conductes.
Anticipar els canvis que farà el seu cos. Que sàpiguen amb antelació com canviarà el seu cos els ajudarà a assimilar tots aquests canvis amb calma i facilitarà l’acceptació i el respecte del propi cos. Així, serà important donar-los informació sobre la menstruació, les ereccions espontànies, el creixement dels pits, les pol·lucions nocturnes, l'aparició dels pèls...
Tingues en compte tot això i no pateixis, que parlar de sexualitat amb els infants no fa que s’iniciïn abans en les relacions sexuals!
Escrit per Anna Pedrals